|
|
Comunitats vegetals:
Les plantes no creixen de qualsevol manera a tota l'illa. De fet cadascuna requereix unes condicions d'humitat, llum, etc. que les fan específiques de determinats llocs. s per això que les plantes s'agrupen per formar comunitats vegetals. De fet a vegades unes donen a les altres les condicions de subsistència. Podriem parlar de vertaderes aliances. Es important l'estudi de la vegetació amb aquest caire de comunitats vegetals, ja que ens permetrà de veure les relacions entre el medi i les mateixes plantes.n llargària i gruix. - Arrels pivotants o axonomorfes óna nom, és el fet delades.
L'alzinar:
L'alzinar és l'antic bosc de les Balears. El podem trobar als vessants nord de moltes serres. Això es deu al fet que necessiten llocs molt humits. La densitat de les fulles de l'alzinar produeix un sotabosc molt característic i marcat per la manca de llum. s per això que les plantes que hi trobam han de poder viure a llocs amb poca llum i molta humitat. L'home ha intentat mantenir net l'alzinar balear, ja que tradicionalment l'ha explotat per a fer carbó. A més un altre factor són els porcs, que s'han alimentat d'aglans i tubercles; tal és el cas del Cyclamen balearicum anomenat pa porcí. Les plantes més comunes a un alzinar són: En el Quercion ilicis: L'alzina, l'arboçar el brusc l'esparreguera rucà, la mareselva el matapoll, el llampúdol bord i el bruc. En l'Oleo-Ceratonion: L'ullastre, el garrover la vidalba les esparregueres de moix i la vera, el garballó l'escanyacabres, la ginesta borda i la rapa blava Espargides a ambdues aliances hi podem trobar la mata, la rogeta la vidriella i el pa porcí La vegetació que ocupa una àrea determinada no és de qualsevol tipus, sinó que està adaptada a tot un conjunt de factors, alguns propis del medi físic, com ara la llum, el clima, el tipus de sòl, la disponibilitat d'aigua les condicions d'evaporació, els vents,... i altres de biòtics (depenents dels éssers vius), com són la resta d'organismes que es troben al costat dels vegetals. Les poblacions vegetals que presenten una composició molt semblant quant a les espècies i viuen en condicions similars, són una associació. L'alzinar és el bosc originari de les illes Balears i, més amplament, de la conca mediterrània. Els botànics han donat un nom, potser poc atractiu, aquesta associació: Quercion ilicis.Actualment, aquesta associació vegetal ha desaparegut de la majoria de la conca mediterrània que ocupava, a causa principalment de l'acció de l'home, que ha talat els arbres per edificar, conrear, o bé per a l'explotació ramadera. Quan l'alzinar desapareix, les condicions canvien i la vegetació que l'ocupa forma una associació vegetal "degenerada" que es coneix com garriga. A Balears trobam dos tipus de garrigues, la garriga d'ullastre i garballó (Oleo-ceratonion) i la de ciprells i romanins (Rosmarino-ericion). Aquesta darrera és pròpia de llocs secs i depredats per l'home, com el centre i el sud de Mallorca i gran part de Menorca, i la garriga d'ullastre i garballó es troba a llocs encara més secs, com a part de Mallorca i Menorca i també a les Pitiüses.ª2Components de l'alzinar Sense que aquesta sigui una llista exhaustiva dels components de l'alzinar, voldríem anomenar algunes de les plantes més comunes i característiques que el formen. Quant als arbres, hi trobam l'alzina (Quercus ilex). Els fruits són els aglans, generalment agres, encara que es troben exemplars a‹llats d'alzines d'aglà dolç, que provenen d'empelts, segons sembla. Juntament amb les alzines, trobam tot un seguit d'arbustos: l'arboç (Arbutus unedo), la mata (Pistacea lentiscus), diverses espècies de lletreres (Euphorbia), el matapoll (Daphne gnidium), la cirereta de pastor o brusc (Ruscus aculeatus), el llampúdol bord (Rhamnus ludovici - salvatoris),... També hi trobam plantes herbàcies, com l'asparreguera de ca (Asparagus acutifolius), la rapa de porc (Cyclamen balearicum), la rogeta (Rubia peregrina),... ª2Els vegetals de la garriga Quant a la garriga, hem de tenir en compte que hi trobam totes les espècies anomenades a l'alzinar, si bé no de manera tan freqüent, cosa que és lògica en ser la garriga una degeneració de l'alzinar. A més, hi ha tota una sèrie de plantes característiques, com per exemple l'ullastre (Olea europaea), que és la varietat silvestre de l'olivera que també es troba, la savina (Junipherus phoenicea), el garballó (Chamaerops humilis), que és l'única palmera originària de les Balears, o el garrover (Ceratonia siliqua), pel que fa als arbres. També trobam arbustos i herbes com els aladerns (Phillyrea angustifolia i Phillyrea latifolia), l'argelaga (calicotome spinosa), el ciprell (Erica multiflora), l'olivella (Cneorum tricoccon), l'estepa blanca (Cistus albidus), l'estepa llimonenca (Cistus monspeliensis), la garlanda (Lavandula dentata), el romaní (Rosmarinus officinalis), l'aritja (Smilax aspera), el càrritx (Ampelodesma mauritanica), l'esparreguera de moix (Asparagus albus), la asparreguera vera (Asparagus stipularis), el coscoll (Quercus coccifera), encara que aquest és més freqüent a Eivissa que a la resta de les illes, i moltes herbes aromàtiques i plantes bulboses, algunes de les quals es poden trobar a laclassificació. ª2Els animals de l'alzinar i la garriga Ja hem dit que un dels factors determinants de la vegetació que creix a una àrea és la resta d'organismes que s'hi troben.
La garriga:
En el Rosmarino-Ericion: El xiprell la boja de cuques, la cossiada la garlanda el romaní la gatova l'espaseta Ophrys tenthredinifera les sabatetes del Bon Jesús l' Ophrys bombiliflora i l'Anacamptis pyramidalis. A les tres aliances, hi trobam també: Pi, estepa blanca estepa negra estepa llimonenca aritja albó i càrritx, si bé cap d'aquestes no són característiques.
Les marines:
Al port des Canonge es pot trobar una marina de brucs. Es tracta d'una marina amb moltes espècies arbustives molt compacta. Aquest fet dificulta el creixement d'arbres com el pi . Les espècies més importants són: El bruc mascle, l'estepa llimonenca l'estepa negra l'argelaga, la mata i l'aladern
El savinar:
A la vora de la mar trobam les associacions vegetals següents: L'Agropyretum mediterraneum format per Agropyron junceum, Sporobolus arenarius i una lletrera, la Euphorbia peplis. L'Ammophiletum arundinaceae amb l'Ammophila arenaria i el Medicago marina. El Crucianelletum maritimae amb: Crucianella maritima, Pancratium maritimum, Helichrysum stoechas i el Teucrium polium.Aquestes tres associacions formen part de l'aliança Ammophilion formada per: L'Eryngium maritimum, el Cakile maritima, la Matthiola, el Medicago, el Lotus cytisoides, i l'Anthemis maritima També a Balears es troba la savina (Juniperus phoenicea) i el ginebró (Juniperus oxycedrus. Ambdós acompanyats pel pi la mata l'estepa, l'aladern, l'asparreguera i l'aritja
Les carritxeres
Quan un bosc es crema repetides vegades (antigament els pastors ho feien amb freqüència) hi neix una comunitat formada per càrritx Si bé l'aspecte general sembla estepari, hi podem trobar molts arbustos propis de l'ullastrar. També hi trobam plantes com l'eixorba-rates i l'aritja var. balearica que redueix les fulles fins a les dimensions d'espines i adopta la forma de coixinet espinós.
| |
